dilluns, 16 de maig del 2011
dimarts, 10 de maig del 2011
Sintaxi fet per David López
David López Lahoz
1BAT ct (1)
Text 1
Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.
1.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
Patètic : Atribut
uns pantalons:Subjecte.
ser alcalde: Complement predicatiu.
amb "un resultat patètic”: CCManera.
de patètic: Complement de Règim Verbal.
l'adjectiu: Complement Directe.
brillant:Adjectiu.
una pinzellada d'exageració: Complement Directe.
1.2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
et: CI
te l': CDho: CD
el: CD
et: CI
te l': CDho: CD
el: CD
2. Text 2
Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.
2.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats
el sol: Subjecte.
el món: Complement Directe
Ens: Complement Indirecte.
d’escuma: Complement de Règim Verbal.
massa esgotat: Complement Predicatiu.
3. Text 3
És gairebé impossible la previsió del futur.
Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa adicional contra aquesta amenaça.
Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.
3.1. Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats
És: Impersonal.
poden condicionar: Canvis ambientals.
es degrada: La protecció natural de l’ozó.
agradi: aquest fet.
es viurà: Impersonal.
4. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:
a) M'agrada la música clàssica : Subjecte.
b) Van parlar d'un tema molt interessant : Complement de règim verbal.
c) Els nens tornaven bruts de l'excursió: Complement Predicatiu.
d) Convides la Laia a la festa: Complement Directe.
e) Convides la Laia a la festa? CCLloc.
f) El poble és lluny d’aquí: CCLloc.COMPLEMENT DE L’ADJECTIU
g) El poble és lluny d’aquí: Atribut.CC LLOC
h) Ens renya sovint: Complement Directe.
i) Aviat passarà una processó: Subjecte.
j) S’exposa a un perill molt gran: Complement de Règim Verbal.
k) Ens agraden els dolços: Complement Indirecte.
l) Està molt content dels seus avenços: Complement Adjectival.
m) La classe serà impartida per un nou professor: ORACIÓ PASSIVA,C.AGENT
n) És impossible que t’hagi dit això: Complement Atributiu.
o) Van trobar el tresor per casualitat: CC de Casualitat.
5. Sobre el complement predicatiu
5.1. Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:
a) En adonar-se’n del canvi, en Quim restà bocabada
b) M’agraden ben cuites, les mongetes
c) Diuen els rumors que el nomenaran president del club
d) En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué capficada
e) No m’agrada gens que els tractin de beneits. No s’ho mereixen
f) Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos
g) Trobo aquests nois impertinents
h) La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal
i) El Manel sempre duu la camisa bruta
dimecres, 6 d’abril del 2011
TEMES CONTE “LA SANG” - Martí Marina, Francesc Poblador, Cèlia Arcarons
TEMES:
1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat
En aquesta obra de Mercé Rododera podem trobar les característiques generals de totes les nobeles de Mrecé Rodoreda, que són la figura de la dona i la natura, el jardí, ls flors, etc.
A més a més d’aquestes característiques podem extreure una serie de característiques que caracteritzen el llibre de recull de contes on apareix la obra treballada a classe (Vint-i-dos contes): La tristor i la desesperança creades per la guerra.
Aquestes històries presenten personatges enfrontats a diverses dificultats, tot això dona una visió molt pessimista de la vida, encara que tots els escenaris que presenta la autora el aqusta obra són molt realistes i cuotidians.
2. Anàlisi dels personatges
Els personatges tenen un interior complex i difícil, presenten una acurada descripció psicològica, però no física.
Dona: és la protagonista de l’obra. Solitaria e intobertida, una mica aïllada de la societat. S’adona que s’está fent vella quan li arriba la menopausia, sent que ja no és l’atractiva noia que va ser. Aquesta idea la porta a pensar que le seu marit ja no l’etima i està per una altra, es distancien poc a poc.
Marit: s’avergonyí de la poca confiança que li te la seva dona al espiar-lo quan torna a la nit amb una companya de la feina. Però es va enamorant de la noia i s’entristeix quan ella es casa amb una altre. Llavors intenta apropar-se a la seva dona, però ella té l’idea de que el seu marit i ella ja na s’estimen. Finalmet la seva dona se separarà de ell, i hi fan encara que ell no vol perquè són massa grans.
Exercici conte "La sang" de Mercè Rodoreda
Per Francesc Poblador
7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat:
a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.
La protagonista creu que el seu matrimoni ha fracassat per culpa de la monotonia. La seva vida, sense fills, començava a ser avorrida, després d’anys plantant dàlies, i com que aquestes només creixen en una època de l’any, la resta del temps el passaven amb avorriment i monotonia. A més, el marit de la protagonista, a causa del seu treball de cambrer, estava fora de casa la major part del temps. Només es trobaven quan se n’anaven a dormir, o quan es llevaven, i no tenien tanta comunicació. A més, ell no tolerava la falta de confiança que tenia ella, i veia que estava sempre gelosa, i era una cosa que a ell l’enfadava.
b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?
El fet que, al principi, el marit perdi el seu treball. Això fa que hagi de recórrer a una recomanació d’un amic per a fer-se cambrer, on coneix la que serà la veïna i la qual s’enamorarà. Aquest enamorament farà que la parella s’acabi distanciant, i que, tot i els esforços que faran els dos per intentar fer ressorgir el matrimoni, aquest acabi en fracàs i acabin per a separar-se. Segons la dona, el detonant de la separació va ser el fet que es compressin dues cames separades per dormir bé. Com que ell no dormia bé per les nits d’ençà que treballava de cambrer, es van comprar dos llits separats per evitar molestar-la. A partir d’aquí, van començar la sèrie d’esdeveniments relacionats amb l’enamorament del marit que acabarien per destrossar el matrimoni. La separació dels llits es relaciona amb el fet que ell coneix la noia al restaurant on treballa. Per tant, el detonant seria la noia.
c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?
La ruptura deu passar en els dies de tardor o hivern, ja que Rodoreda fa que les estacions simbolitzin els estats d’ànim dels personatges. Com la separació és una cosa que no els agrada a cap dels dos, el seu estat d’ànim deu ser trist i apagat. Per tant, si el temps reflex el seu estat anímic, l’estació ha de ser tardor o hivern.
d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?
Es trenca quan està en una edat avançada, entre els 40 o 50 anys, ja que diu que comença a notar la menopausa. A més, no la fa feliç trencar el seu matrimoni a la seva edat, ja que creu que mai més es podrà tornar a enamorar. Per similitud, es pot relacionar amb les flors, ja que, quan no les cuides, les flors es marceixen. Representa que ella, que no s’ha cuidat, ja que estava massa pendent del seu marit, s’ha acabat marcint (és a dir, s’ha marcit la seva condició com a dona).
EXERCICIS CONTE “LA SANG” - Cèlia Arcarons Ruiz
2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que
experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments
personals, les dàlies i les estacions de l’any?
Les dàlies tene un aspecte exòtic i delicat. Són planes molt fàcils de cultivar i es desenvolupen en unes condicions molt extremes, ja que es palnten a finals de l’hivern i a principis de la primavera. Tot i així, no toleren les gelades ni le temperadures extremadament baixes. Les dàlies solen florir a mitjans de l’estiu i finds que apareixen els primers freds.
Si fa una calor molt intensa la planta deixa de produir flors i no les torna a tenir fins que tornen a baixar les temperatures.
La relació que es pot establir entre els esdevenimentd personals, les dàlies i les estacions se l’any és que segons lestat sentimental dels protagonistes, si estan bé o malament, correspon amb l’estació de l’any en que les dàlies estan florides, pansides o qualsevol altres estat.
Quan les seves d`slies es troben florides i boniques és quan els protagonistes se senten feloaços i molt enamorats, però quan ells se’n van a Premiá de Mar de vacances, perque el metge li recomana a ella que descansi. E aquest moment la seva relació ja no està bé i mentre estan de vacances la seva ruptura es va consolidant; aleshores això es veu manifestant a les seves dàlies, perquè qun tornen el jardí es troba fet una pena, el calor de l’estiu és molt intensa i algunes de les flors necessiten aigua cada dia.
Dasprés, tornen a plantar dàlies noves i fins i tot arriben a estar molt boniques. Aquest fet es pot relacionar amb que la caixera, de la que representa que ell està enamorat, es casa i la seva relació podria tenir una altre oportunitat. Aquests fets van succeir a finals de la tardor i principis de l’hivern.
Però aquesta nova oportunitat no va arribar mai ja que ell la va començar a mortificar i a entorpir en les seves accions. Això va passar quan va tornar a l’estiu i les dalies es van veure atacades per fortes pluges.
A partir d’aquí la seva relació no va tornar mai més a ésser la mateixa fins que es van separar i ella, que es va quedar amb la casa, mai més va tornar a tenir flors al seu jardí.
Exercisis de Merçe Rodoreda, <<la sang>>- Martí Marina Ribes
3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de
les dàlies:
les dàlies:
(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)
a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?
En aquests dos fragments del conte <<la sang>> els dos protagonistes encara conserven l’ amor i són feliços, ja que entre els dos cuiden de les dàlies que tenen plantades en el seu jardí com si fossin les seves pròpies filles, en resum el lector pot observar que tenen una relació molt bona. També podem observar que tenen complicitat entre els dos i passió per fer activitats junts.
b) Per què les dàlies són els seus fills?
En els contes de Mercè Rodoreda trobem com a valor simbòlic les flors. En el cas del conte de <<la sang>> són les dàlies. La parella en aquest retrat cuida les dàlies com si fossin les seves pròpies filles, i tot i què no siguin les seves filles les tracten com a tal. Ells dos les cuiden tots els dies del any, això pot prendre també un valor simbòlic ja que per a una parella els fills representen una unió i un sentiment de felicitat.
c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i
nens.
nens.
Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era ven humida, em deia, tot fent-me un petó: “Ja has regat les plantes?”
En aquest fragment podem observar que la dona cada dia sortia al jardí per cuidar de les dàlies ( o sigui els fills) i quan el marit arribava de la feina venia amb un sentiment d’ alegria ja que les seves dàlies (els seus fills).
A mi, de joveneta, era una mena de flors no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt grossa i molt forta m’agafés el cor i l’ estrenyés de pressa, i em ve com una mena de mareig.
dilluns, 28 de març del 2011
Exercicis dels contes de català
Per Cèlia Arcarons, Martí Marina i Francesc Poblador
Exercicis del conte “Te deix, amor, la mar com a penyora”:
Exercicis del conte “Te deix, amor, la mar com a penyora”:
1. Redacta en unes 10 línies la síntesi de la narració:
La narració parla d’una noia que s’enamora d’algú, en aquest cas la seva professora, i és un amor correspost. Al principi només es veien esporàdicament, però després van començar a sortir a passejar al port o al camp. No obstant, la gent no aprovava les relacions entre les dues, ja que és un escàndol pel motiu de sortir amb una persona més gran que tu i per fet de ser una parella homosexual. En acabar la relació, van intentar oblidar-se l’una de l’altra, però els va resultar impossible, ja que s’estimaven, i tot i que la protagonista sortia amb nois, no es podia oblidar de la seva professora. Més endavant, la noia va anar a estudiar a Barcelona, i allí féu la carrera de Ciències Exactes, però sempre recordava a la seva amant, aj que li escrivia contínuament. En acabar la carrera es va casar amb un noi amb el qual sortia, i la professora se’n va alegrar. Finalment, van tenir un fill i li van posar Maria, en honor a la professora.
2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina és la tècnica?
El punt de vista narratiu és el de primera persona, ja que el narrador és un personatge de la narració, en aquest cas, el personatge narrador és la protagonista. Ella narra tota la acció i des del seu punt de vista, dóna la seva opinió d’algunes coses que comenta i, sobretot, descriu els seus sentiments i les seves emocions en moments clau, com quan està amb la seva professora a soles en un camarot, quan se sent sola i la recorda o quan parla amb ella. És un narrador observador, ja que descriu allò que veu.
3. Situa el temps i l'espai de la narració:
L’època se situa als anys 50 i 60, aproximadament, per la qual cosa diem que som a l’època de la postguerra i durant al dictadura franquista. L’època la sabem pels comentaris sobre l’entorn d’alguns personatges. En quant al temps narratiu, destaquem que l’acció se succeeix en diversos anys, ja que consta el temps des que s’enamoren fins que la noia es casa. L’acció té lloc als mesos d’estiu i hivern, que és quan tenen les vacances i surten, i també a la primavera i a la tardor, que és quan la noia sol tenir classes a la universitat.
L’ espai d’aquesta narració se succeeix en un poble de mar, en el qual trobem camps als voltants pels quals les amants passejaven, i en aquests camps hi ha 2 pobles abandonats. També destaquen el passeig marítim, pel qual passegen a vegades, i l’avinguda. Finalment, destaca Barcelona, que és on la protagonista va a estudiar, i a Barcelona trobem la facultat, on ella estudia Ciències Exactes.
No crec que aquest relat sigui estrictament un relat d’amor lèsbic, ja que encara que es relata una història d’amor entre dues dones, el relat es basa més en un romanç adolescent i un enamorament amb algú més madur que no pas una història d’amor lèsbica i apassionada. Certament, hi ha un moment d’erotisme, que és quan estan les dues soles i despullades en un camarot de vaixell, però a part d’això el relat és més un romanç entre dues persones amb una gran diferència d’edat, un romanç impedit per la societat.
Es veu que la professora és dona quan parla de “cos de seda”, que no és un terme adequat per al cos d’un home. Es fan referències a aquest fet i es descobreix al final quan es veu la noia amb una filla a la qual dirà Maria, en honor a la seva amant. A més, l’amor és tractat en aquest text com una cosa molt romàntica, cosa que amb un home no sol passar, i explica les seves experiències com si les hagués viscuda amb una amiga. Tot i això, el relat només fa referència al lesbianisme quan hi ha la part eròtica, durant la resta del conte un creu que és una història d’amor incomprès que salva obstacles de l’edat.
Exercicis del conte “Qui enviava flors a na Glòria?”
1. Redacta en unes 10 línies la síntesi de la narració:
La protagonista del relat parla de la seva “germana”, la qual seria la seva cosina, la Glòria, a la qual va adoptar la mare de la protagonista. Quan la mare va morir, na Glòria va renunciar a la seva herència, i va començar a sortir amb un noi, el qual era estranger i tenia la estranya afició de diseccionar ocells i fer-ne rams de flors amb ells. El dia de la boda entre els dos, la protagonista, juntament amb la cuinera de la casa, que també apreciava a na Glòria, es van preocupar en veure que no tornava a casa després de la cerimònia, i no obtenien resposta en trucar al nòvio d’ella, o en anar a casa seva. Finalment, es descobreix que la noia estava amb el seu promès en una casa prop d’un espadat, en la qual el nuvi mirava el cos de na Glòria, la qual era morta. L’havia diseccionat, com feia amb els seus ocells, perquè deia que era massa bella, i que tanta bellesa feia mal.
2. Quin és le punt de vista narratiu utilitzat?
El punt de vista que s’utilitza en la narració és en primera persona, és a dir, el narrador és un personatge de la narració, en aquest cas, la narració ve donada per la protagonista, l’Aina, la qual és en realitat la cosina de na Glòria, però, com que la mare de la protagonista la va adoptar com a filla seva, Aina i Glòria són germanes. La narració és una carta escrita per Aina a algú, segurament a la policia o a les autoritats, per explicar la seva versió sobre l’assassinat de na Glòria, el qual segueixen investigant. En la carta, ella explica com se sentia sempre, i com la persona que apreciava, en desaparèixer de la seva vida, la deixava amb un buit a la seva vida que no podria tornar a omplir.
3. Situa l'espai i le temps de la narració:
L’espai el situem a l’illa de Mallorca, on la protagonista té una mansió que ha heretat de la seva mare, i on hi vivia amb na Glòria. També hi ha la empresa on treballava en Hans, el promès de na Glòria, i l’espadat on van trobar-lo a ell i al cos de la noia, mort
El temps el podem situar en una època que seria pròxima a la República, aproximadament pel començament de 1900, ja que afirma que hi havia carros i cotxes, i pot ser que fos al temps de la guerra o postguerra. El temps narratiu el podem situar en un dia que la protagonista escriu la carta, els anys des del naixement de na Glòria fins que va conèixer en Hans, i els dies que passen des del casament fins que trobem el cadàver de na Glòria.
4. Quin és la varietat dialectal del text? Esmenta'n algunes caracter´sitiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l'atenció:
La varietat dialectal del text és el mallorquí, cosa lògica, ja que l’espai del text està situat a Mallorca. Aquesta varietat del català té algunes formes de dir paraules bastant atípiques, com “formosíssim”, o la paraula “al·lota”, essent paraules com bellíssima, la, o noia. Aquest lèxic es troba en alguns dialectes del català que no són del català occidental, com el que es parla a Lleida, a Mallorca o a València.
En quant a les característiques fonètiques, no en podem destacar cap, ja que no podem escoltar el text. No obstant, si ens el llegissin, segurament es faria èmfasi en la pronunciació de les vocals neutres, com fan a Lleida.
A les característiques morfosintàctiques, trobem algunes contraccions o articles usats en aquest dialecte especialment, com “na” per a dir “la”, o “ca” per dir casa”, així com verbs, com “pregunt” en lloc de “pregunto” o “prec” en lloc de “prego”.
dimecres, 23 de febrer del 2011
ROMANTICISME- CARACTERÍSTIQUES
Major importància del sentiment enfront la raó.
Forta tendència nacionalista de cada país.
Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
Originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
Obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
MODERNISME- CARACTERÍSTIQUES
La inspiració en la naturalesa.
L'ús de la línia corbada i l'asimetria (Art Deco)
Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic.
OBRA MIQUEL MARTÍ POL
Estil personal i senzill
Poesia basada en la quotidianitat
Utilització de decasíl·labs
Fa partícip el lector de la seva experiència
Llenguatge precís i concís
dimarts, 22 de febrer del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
Comentari poema Josep Carner: Cançoneta incerta. Francesc Poblador
Aquest camí tan fi, tan fi, 8A
qui sap on mena! 5b
És a la vila o és al pi 8A
de la carena? 5b
Un lliri blau, color de cel, 8C
diu: -Vine, vine!- 5d
però: -No passis!- diu un vel 8C
de teranyina. 5d
Serà drecera del gosat, 8E
rossola ingrata, 5f
o bé un camí d’enamorat, 8E
colgat de mata? 5f
És un recer per adormir 8A
qui passi pena? 5b
Aquest camí tan fi, tan fi, 8A
qui sap on mena? 5b
Qui sap si trist o somrient 8G
acull a l’hoste? 5h
Qui sap si mor sobtadament 8G
sota la brosta? 5h
Qui sabrà mai aquest camí 8A
a què convida! 5i
I és camí incert cada matí, 8A
n’és cada vida! 5i
Argument:
El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi, una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en no poder-se saber quin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí, no puguem saber què ens depara la vida.
Mètrica:
El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com es miri. La rima és consonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és com una tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl·labs, i d’art menor els parells, pentasíl·labs.
Figures retòriques:
Personificació: Versos 5, 6, 7 i 8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.
Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al·lusió, fent referència al desconeixement del futur.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)