5. Fes una paràfrasi del poema.Després interpreta el seu significat tenint en compte la ideología modernista:
Paràfrasi:
La pineda
Fèiem un vol pel bosc, respectant-lo
Com si fos un lloc sagrat. Endinsant-nos
Amb cura, descobrint l’entorn,
Mentre ens parlàvem murmurant.
La llum de les primeres hores del matí, penetrava
Per les branques dels pins igual que ho fa
Pel s vitralls d’una catedral gòtica i il·luminava
La foscor del bosc de nit, pintant-lo de roig i daurat.
A dalt de cada tronc dels arbres
Que poblaven la muntanya
emergia la copa de fulles que il·luminades
la cobrien amb un capell verd maragda.
Amagat entre la frondositat del bosc
Dalt d’unes branques ben formades
Dormia un ésser celestial
Ocult entre les ombres el cap
I recollides les seves ales.
Sorgit l’astre rei, les flors neixen,
I els ocells canten,
Els àngels es desperten
Bellugant les seves melenes daurades.
Portant a la ma esquerra una viola
I a la ma dreta l’arquet per tocar-la
Han interpretat un himne celestial
Que desperta l’esperit.
I a mida que es va fent de dia
I la llum omple el cel i la terra
L’himne dels àngels
Creix com si el bosc resarà.
Quan arriba al cel, es sent
La veu de la natura
La veu que comença amb el dia
I que no s’acaba.
El tema del poema és un cant a la natura a la que identifica amb uns àngels. Concretament es refereix a un bosc de pins a l’ hora que surt el Sol, a la matinada. El poeta descriu amb respecte l’ albada en una pineda identificant-la amb una catedral i fent una descripció dels colors i dels sons sacralitzant-los.
6. A partir del fragment d’Aigües encantades redacta en unes 10 línies les característiques de la literatura modernista:
Al fragment, a primera vista, es mostra una discussió entre pares i filla, la qual cosa desemboca en una lluita d’interessos per aconseguir que la filla se sotmeti a la voluntat dels pares. No obstant, ella (Cecília) mostra odi contra aquesta opressió. Es pot veure, doncs, una característica important del modernisme: La rebel·lió contra els valors socials de l’època, en aquest cas, la infravaloració de la dona. També busca una perfecció formal del text, en el sentit que el vol fer bell a la lectura i a la vista. A més, també destaca l’ús d’un vocabulari formal i culte, amb paraules que busquen exageració o simplement atraure l’atenció del lector, usant paraules provinennts d’altres llengües in adaptades, no molt conegudes. Altres característiques del modernisme, encara que no están reflectides en el fragment, són la busca de la bellesa a través d’imatges plàstiques o la voluntat de l’escriptor de voler fugir a llocs exòtics o èpoques passades.
7. Compara els dos últims textos teatrals. Assenyala les similituds i diferències tot tenint en compte les característiques del teatre modernista:
Semblances: En els dos textos, el protagonista (Cecília o Joanet) sent que la societat on viu no és l’adequada per a ell. Per això, se’n plany i busca fugir de la situación, però s’acaba resignant a la seva realitat (Cecília es veu obligada a seguir amb els seus pares, i Joanet es resigna a la prosa en lloc de la poesia). Ambdós fragments tenen personatges que representen els valors tradicionals (Els pares i el mossèn/els ferrers que van cantant).
Diferències: En el text d’Aigües encantades, la protagonista sent un refús per part dels seus pares en relació a les seves idees, els quals li diuen que el fet que pensi que són monstres és una bogeria. En canvi, a L’alegria que passa, en Joanet no té ningú que li digui que el seu pensament en contra de la prosa és ridícul. Joanet, al segon fragment, parla de forma poética, i Cecília, al primer fragment, parla de forma normal.
