diumenge, 5 de desembre del 2010

El Modernisme

Text 1
1. Què critica Brossa del regionalisme i de la literatura de la Renaixença?
Diu que “L'excessiu culte al passat que s'apoderà del regionalisme esterilitzà tota concepció moderna, convertint el catalanisme literari en una resurrecció arqueològica.”
Brossa en resum crítica que molts antics poetes estaven obsessionats amb el passat i això comporta que la literatura catalana sembli una expedició arqueològica.


2. Fins quin punt Brossa creu que la nova cultura que ell defensa ha de tenir en compte el passat?
Com a Catalunya van haver-hi moltes generacions on la poesia reflectia una realitat trista i pobre molts poetes d’ aquella època actual els imiten.
Brossa diu que totes les generacions de poetes han de reflexionar i si es vol escriure del passat, només cosses que s’ hagin fet bé en canvi el que ha estat dolent al llarg del temps s’ ha d’ ignorar.
“El fonament de la cultura d'una generació ha de reposar sobre lo bo de l'anterior.”


3. Quina classe social creu l'autor de l'article que ha de tenir un paper preponderant en la recuperació cultural de Catalunya? Per què?
Diu que no hem de confiar en la aristocràcia ni en la burgesia, sinó que em de prendre com exemple a les persones obreres que s’esforcen per complir amb el que cada dia s’ha de fer i en la conservació del esperit català, perquè els aristòcrates i burgesos només pensen en fer diners i la classe obrera, que s’havia emportat la pitjor part d’aquella època i això havia fet que s’enfortís fins al punt que es l’unica classe que pot fer reanimar l’esperit català.



4. Quines nacions proposa Brossa com a model a seguir? Quin et sembla el motiu d'aquesta tria?
Diu que els països del nord ens ensenyaran el camí perquè aquests països han desenvolupat bé l’esperit del seu propi país sense que ningú els manipules ni es deixen manipular per els problemes que els envolten.  



5. Encara que a les preguntes anteriors ja s'ha fet referència a algunes de les propostes de Brossa per modernitzar Catalunya, enumera-les ara seguint l'ordre en què apareixen en el text.

- Canviar d’estil, ja que el renaixement literari és una manera d’expressar-se que ja s’ha gastat molt  (“reconèixer que del renaixement literari ja es va oblidant un immens bagatge que abans ens havia complagut i que ara veiem que es fullaraca.”)

- No obstinar-se amb el passat.

- Fer una literatura inspirada en l’anima del poble.

- Utilitzar les coses bones que ens han ensenyat generacions passades.

- La creació d'un centre de cultura propi

- Diferenciar la nostra cultura de la dels pobles que ens envolten.

- Prendre exemple de la classe obrera de Catalunya


Text 4

1. Al llarg del discurs es poden detectar un conjunt d'antítesis que segons l'autor s'estableixen entre els modernistes i la resta de la societat. Sabries completar la sèrie?

Modernistes
Societat
Poesia
Mal de prosa, poca llibertat a l’hora d’escriure
Sol i llum
Boira
Prudència, necessitat d’alliberament
Sentit comú
Art per l’art
Art comerç
“pervindre”
Engrunes del present
Somni
Treball, esforç
Don Quixots
Sancho-Panzas
Simbolistes
Decaiguts i mansos
Amor al raconet de llibertat (el Cau Ferrat)
Amor a la provincia (Catalunya, etc.)


   2. A més del sentit propi, poesia i prosa tenen en el text un significat simbòlic. Què creus que vol representar Rusiñol amb aquests dos termes?
En aquest text, la poesia i la prosa són representades com forces oposades. Mentre que la poesía és representada com una cosa benefactora (a sentir-nos bressar al compàs de les onades, a prendre aigües de poesia), que dóna vida, sentit i objectius a les persones que la llegeixen o la escriuen, la prosa és representada com el que seria la força dolenta, la qual s’emula amb el poder dels diners i de l’aristocràcia volent fer veure que és un estil ambiciós i dolent (malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra).
Mentre que la poesia es representa com la literatura del bé, la puresa que ens neteja per dins, la nostra font de llibertat d’expressió quan no tenim res en el qual confiar, o quan veiem que estem ofegats de sentit comú i necessitem alliberarnos; la prosa és representada com la literatura dels aristocràtics, l’art pel comerç, que és insípid, decadent i massa llustrós, però molt poc treballat. És representat com l’art de la democracia, perquè és l’art que dóna diners, que dóna prestigi, encara que sigui ensopit i poc treballat.

3. Creus que es sacralitza la funció de la Poesia, és a dir, de l'artista en aquest fragment?
Des del punt de vista de l’autor sí i literalment li posa l’atribut de santa. (...posada de pelegrins de la Santa Poesia...referint-se al “Cau Ferrat”)
 En aquest text l’autor expressa el seu rebuig a altres formes de literatura com la narrativa (...malalts com estem del mal de prosa que avui corre a la nostra terra...) i renega de tot tipus d’art que no sigui la poesia (L'art per l'art agonitza, per fer lloc a l'art comerç, a l'art cromo, a l'art barato, a l'art llustrós, que és el que entén la democràcia de l'art).
D’altra banda sembla que té un concepte de com ha de ser un artista i quin tipus d’obra ha de fer, i que tot el que no entri en la seva concepció és menyspreable (...que volem ser poetes i que despreciem i planyem an els que no sentin la poesia; que estimem més un Leonard de Vinci o un Dant que una província o un poble; que preferim ser simbolistes, i desequilibrats, i fins bojos i decadents, a decaiguts i mansos; que el sentit comú ens ofega; que de prudència a la nostra terra en sobra; que no hi fa res passar per don Quixots allí on hi ha tants Sancho-Panzas que pasturen, ni llegir llibres encantats allí on no se'n llegeixen de cap mena).


4. Qui són i quina actitud mostra Rusiñol envers tots aquells qui no participen de les seves idees?
En principi tots els artistes que no fan poesia i que no pertanyen al “Cau Ferrat” són menyspreats per Rusiñol que considera la seva obra barata i comercial, poc erudita i ensopida. Segons el seu parer, aquests artistes s’han plegat als menestrals enriquits i a la democràcia  (...necessitem expolsar-nos de sobre tanta farsa egoista, tanta sensatesa fingida, tanta farda de sentit comú, tanta serietat fingida o riure estúpid com ha imposat el menestral enriquit per una banda i per altra la democràcia, an aquesta terra nostra que, per por d'ésser boja, se'ns va tornant ensopida [...])i rebutja de la tendència artística vigent i no perd l’esperança que torni l’art per l’art , és a dir, que torni a triomfar la poesia,com ell l’entén.


5. Quina funció s'atribueix, en el paràgraf cinquè, al "Cau Ferrat"?
El “Cau Ferrat” és el refugi dels artistes que, com ell, gaudeixen de l’art per l’art, que consideren que la poesia és la sublimació de l’art i la única manera de fer-lo i alhora és un lloc on “carregar piles” per portar a terme la seva missió que no és altra que lluitar per fer renàixer l’art segons la seva concepció. (...un "cau d'il·lusions i esperances"; que sigui un refugi per abrigar an els que senten fred al cor; un pedrís on reposar l'esperit que arriba malalt del camí enfangat de la terra; una ermita prop del mar, hospital dels ferits d'indiferència, i posada de pelegrins de la Santa Poesia, que vinguin a veure espai, a respirar núvols i mar i tempestats i serenes, a curar-se del mal del soroll, a omplir-se els pulmons de pau per tornar a volar amb més alè vers els boscos i bardisses de la vida i continuar la Santa Lluita...).