INVASIÓ SUBTIL

exercicis-sintaxi (1)

Sintaxi fet per David López

David López Lahoz

1BAT ct (1)

Text 1

Ara tot és patètic. Per poc malament que et quedin uns pantalons, de seguida hi ha algú que diu:"Et queden patètics". Si un sopar va ser mínimament avorrit te l'expliquen dient:"Va ser un sopar patètic".
Fa cosa d'un mes, per explicar que és mentida que Miquel Roca no volgués ser alcalde, no sé qui va dir:"Roca ha intentat ser alcalde. És patètic que ara ho negui". El comentarista esportiu explica que el partit de futbol ha acabat amb "un resultat patètic". Fins en el discurs d'ínvestidura, com a doctor honoris causa, Francisco Ayala va dir que el nacionalisme de la Generació del 98 "va ser patètic".
L'ús abusiu de patètic va començar fa cosa de cinc o sis anys. Molts guionistes de televisió van descobrir l'adjectiu just aleshores i el van trobar brillant: patètic és una paraula sonora, té força, i, convenientment utilitzat, afegia una pinzellada d'exageració per fer més impactant el text que escrivien.

1.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats

Patètic : Atribut

uns pantalons:Subjecte.

ser alcalde: Complement predicatiu.

amb "un resultat patètic”: CCManera.

de patètic:  Complement de Règim Verbal.

l'adjectiu: Complement Directe.

brillant:Adjectiu.

una pinzellada d'exageració: Complement Directe.

1.2. Indica la funció sintàctica dels pronoms febles en negreta
et: CI
te l': CDho: CD
el: CD

2.       Text 2

Era un dia d’estiu. No fa gaire que havia complert els dotze anys i ho celebràrem amb un pastís i una dotzena d’espelmes. Jo en tenia disset. Feia calor i decidírem d’anar a la platja. Érem els tres germans i els pares. Lluïa el sol i l’arena semblava un forn. Nedàrem molt de temps ell i jo, mentre els altres reposaven damunt l’arena. M’explicà que algun dia seria un gran músic, que faria concerts i recorreria el món. Jo reia i l’encalçava. Ens omplíem la pell d’escuma. La mar era calma. Quan ja no vaig poder més i tenia arrugada la pell pel contacte amb l’aigua, vaig proposar-li de sortir, perquè em sentia massa esgotat.

2.1. Indica la funció sintàctica dels elements subratllats

el sol: Subjecte.

el món:  Complement Directe

Ens: Complement Indirecte.

d’escuma: Complement de Règim Verbal.

massa esgotat: Complement Predicatiu.

3.       Text 3

És gairebé impossible la previsió del futur.

Els canvis ambientals induïts per l’activitat humana també poden condicionar canvis a llarg termini. Si es degrada la protecció natural de l’ozó, el nostre organisme desenvoluparà alguna altra defensa adicional contra aquesta amenaça.

Ens agradi o no aquest fet, d’aquí uns anys es viurà en aquestes condicions.

3.1. Llegeix aquest text i a continuació escriu el subjecte dels verbs subratllats

És: Impersonal.

poden condicionar: Canvis ambientals.

es degrada: La protecció natural de l’ozó.

agradi: aquest fet.

es viurà: Impersonal.

4.       Indica la funció sintàctica dels elements subratllats:

a)      M'agrada la música clàssica : Subjecte.

b)   Van parlar d'un tema molt interessant : Complement de règim verbal.

c)   Els nens tornaven bruts de l'excursió: Complement Predicatiu.

d)  Convides la Laia a la festa: Complement Directe.

e)   Convides la Laia a la festa? CCLloc.

f)   El poble és lluny d’aquí: CCLloc.COMPLEMENT DE L’ADJECTIU

g)  El poble és lluny d’aquí: Atribut.CC LLOC

h)  Ens renya sovint: Complement Directe.

i)   Aviat passarà una processó: Subjecte.

j)   S’exposa a un perill molt gran: Complement de Règim Verbal.

k)  Ens agraden els dolços: Complement Indirecte.

l)   Està molt content dels seus avenços: Complement Adjectival.

m)  La classe serà impartida per un nou professor: ORACIÓ PASSIVA,C.AGENT

n)   És impossible que t’hagi dit això: Complement Atributiu.

o)   Van trobar el tresor per casualitat: CC de Casualitat.

5.       Sobre el complement predicatiu

5.1. Subratlla els complements predicatius que trobis en les següents oracions:

a)      En adonar-se’n del canvi, en Quim restà bocabada

b)      M’agraden ben cuites, les mongetes

c)       Diuen els rumors que el nomenaran president del club

d)      En veure la magnitud de la tragèdia, la Cèlia romangué capficada

e)      No m’agrada gens que els tractin de beneits. No s’ho mereixen

f)       Jo em dic Quim però em diuen Quisso perquè m’agraden molt els gossos

g)      Trobo aquests nois impertinents

h)      La Pepa es mostrà tensa davant del tribunal

i)        El Manel sempre duu la camisa bruta

Ex. Sintaxi (Ester González & Cèlia Arcarons)

Ex. sintaxi (Ester González. Cèlia Arcarons)

Publish at Calaméo or browse others.

TEMES CONTE “LA SANG” - Martí Marina, Francesc Poblador, Cèlia Arcarons

TEMES:

1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat

En aquesta obra de Mercé Rododera podem trobar les característiques generals de totes les nobeles de Mrecé Rodoreda, que són la figura de la dona i la natura, el jardí, ls flors, etc.

A més a més d’aquestes característiques podem extreure una serie de  característiques que caracteritzen el llibre de recull de contes on apareix la obra treballada a classe (Vint-i-dos contes): La tristor i la desesperança creades per la guerra.

Aquestes històries presenten personatges enfrontats a diverses dificultats, tot això dona una visió molt pessimista de la vida, encara que tots els escenaris que presenta la autora el aqusta obra són molt realistes i cuotidians.

2. Anàlisi dels personatges

Els personatges tenen un interior complex i difícil, presenten una acurada descripció psicològica, però no física.

Dona: és la protagonista de l’obra. Solitaria e intobertida, una mica aïllada de la societat. S’adona que s’está fent vella quan li arriba la menopausia, sent que ja no és l’atractiva noia que va ser. Aquesta idea la porta a pensar que le seu marit ja no l’etima i està per una altra, es distancien poc a poc.

Marit: s’avergonyí de la poca confiança que li te la seva dona al espiar-lo quan torna a la nit amb una companya de la feina. Però es va enamorant de la noia i s’entristeix quan ella es casa amb una altre. Llavors intenta apropar-se a la seva dona, però ella té l’idea de que el seu marit i ella ja na s’estimen. Finalmet la seva dona se separarà de ell, i hi fan encara que ell no vol perquè són massa grans.

Exercici conte "La sang" de Mercè Rodoreda

Per Francesc Poblador

7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat:

a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.

La protagonista creu que el seu matrimoni ha fracassat per culpa de la monotonia. La seva vida, sense fills, començava a ser avorrida, després d’anys plantant dàlies, i com que aquestes només creixen en una època de l’any, la resta del temps el passaven amb avorriment i monotonia. A més, el marit de la protagonista, a causa del seu treball de cambrer, estava fora de casa la major part del temps. Només es trobaven quan se n’anaven a dormir, o quan es llevaven, i no tenien tanta comunicació. A més, ell no tolerava la falta de confiança que tenia ella, i veia que estava sempre gelosa, i era una cosa que a ell l’enfadava.

b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?

El fet que, al principi, el marit perdi el seu treball. Això fa que hagi de recórrer a una recomanació d’un amic per a fer-se cambrer, on coneix la que serà la veïna i la qual s’enamorarà. Aquest enamorament farà que la parella s’acabi distanciant, i que, tot i els esforços que faran els dos per intentar fer ressorgir el matrimoni, aquest acabi en fracàs i acabin per a separar-se. Segons la dona, el detonant de la separació va ser el fet que es compressin dues cames separades per dormir bé. Com que ell no dormia bé per les nits d’ençà que treballava de cambrer, es van comprar dos llits separats per evitar molestar-la. A partir d’aquí, van començar la sèrie d’esdeveniments relacionats amb l’enamorament del marit que acabarien per destrossar el matrimoni. La separació dels llits es relaciona amb el fet que ell coneix la noia al restaurant on treballa. Per tant, el detonant seria la noia.

c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?

La ruptura deu passar en els dies de tardor o hivern, ja que Rodoreda fa que les estacions simbolitzin els estats d’ànim dels personatges. Com la separació és una cosa que no els agrada a cap dels dos, el seu estat d’ànim deu ser trist i apagat. Per tant, si el temps reflex el seu estat anímic, l’estació ha de ser tardor o hivern.

d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?

Es trenca quan està en una edat avançada, entre els 40 o 50 anys, ja que diu que comença a notar la menopausa. A més, no la fa feliç trencar el seu matrimoni a la seva edat, ja que creu que mai més es podrà tornar a enamorar. Per similitud, es pot relacionar amb les flors, ja que, quan no les cuides, les flors es marceixen. Representa que ella, que no s’ha cuidat, ja que estava massa pendent del seu marit, s’ha acabat marcint (és a dir, s’ha marcit la seva condició com a dona).

EXERCICIS CONTE “LA SANG” - Cèlia Arcarons Ruiz

2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que
experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments
 personals, les dàlies i les estacions de l’any?

Les dàlies tene  un aspecte exòtic i delicat. Són planes molt fàcils de cultivar i es desenvolupen en unes condicions molt extremes, ja que es palnten a finals de l’hivern i a principis de la primavera. Tot i així, no toleren les gelades ni le temperadures extremadament baixes. Les dàlies solen florir a mitjans de l’estiu i finds que apareixen els primers freds.

Si fa una calor molt intensa la planta deixa de produir flors i no les torna a tenir fins que tornen a baixar les temperatures.

 La relació que es pot establir entre els esdevenimentd personals, les dàlies i les estacions se l’any és que segons lestat sentimental dels protagonistes, si estan bé o malament, correspon amb l’estació de l’any en que les dàlies estan florides, pansides o qualsevol altres estat.

Quan les seves d`slies es troben florides i boniques és quan els protagonistes se senten feloaços i molt enamorats, però quan ells se’n van a Premiá de Mar de vacances, perque el metge li recomana a ella que descansi. E aquest moment la seva relació ja no està bé i mentre estan de vacances la seva ruptura es va consolidant; aleshores això es veu manifestant a les seves dàlies, perquè qun tornen el jardí es troba fet una pena, el calor de l’estiu és molt intensa i algunes de les flors necessiten aigua cada dia.

Dasprés, tornen a plantar dàlies noves i fins i tot arriben a estar molt boniques. Aquest fet es pot relacionar amb que la caixera, de la que representa que ell està enamorat, es casa i la seva relació podria tenir una altre oportunitat. Aquests fets van succeir a finals de la tardor i principis de l’hivern.

Però aquesta nova oportunitat no va arribar mai ja que ell la va començar a mortificar i a entorpir en les seves accions. Això va passar quan va tornar a l’estiu i les dalies es van veure atacades per fortes pluges.

A partir d’aquí la seva relació no va tornar mai més a ésser la mateixa fins que es van separar i ella, que es va quedar amb la casa, mai més va tornar a tenir flors al seu jardí.