Exercisis de Merçe Rodoreda, <<la sang>>- Martí Marina Ribes

3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de
les dàlies:

(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)

a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?

En aquests dos fragments del conte <<la sang>> els dos protagonistes encara conserven l’ amor i són feliços, ja que entre els dos cuiden de les dàlies que tenen plantades en el seu jardí com si fossin les seves pròpies filles, en resum el lector pot observar que tenen una relació molt bona. També podem observar que tenen complicitat entre els dos i passió per fer activitats junts.

b) Per què les dàlies són els seus fills?

En els contes de Mercè Rodoreda trobem com a valor simbòlic les flors. En el cas del conte de <<la sang>> són les dàlies. La parella en aquest retrat cuida les dàlies com si fossin les seves pròpies filles, i tot i què no siguin les seves filles les tracten com a tal. Ells dos les cuiden tots  els dies del any, això pot prendre també un valor simbòlic ja que per a una parella els fills representen una unió i un sentiment de felicitat.

c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i
nens.

Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era ven humida, em deia, tot fent-me un petó: “Ja has regat les plantes?”

En aquest fragment podem observar que la dona cada dia sortia al jardí per cuidar de les dàlies ( o sigui els fills) i quan el marit arribava de la feina venia amb un sentiment d’ alegria ja que les seves dàlies (els seus fills).

A mi, de joveneta, era una mena de flors no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt grossa i molt forta m’agafés el cor i l’ estrenyés de pressa, i em ve com una mena de mareig.

Podem observar que quan les persones son joves no solen tenir la idea de tenir fills i aquesta idea la podem associar amb les dàlies, de petita no li agradaven perquè mai s’ havia parat a pensar si algun dia acabaria tenint en el seu jardí, però a mesura que creix es fa a la idea de que pot arribar a tenir fill, i això ho podem associar a  les dàlies que té al seu jardí.