dimecres, 23 de febrer del 2011
ROMANTICISME- CARACTERÍSTIQUES
Major importància del sentiment enfront la raó.
Forta tendència nacionalista de cada país.
Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.
Originalitat en contra la tradició grecollatina.
La creativitat enfront a la imitació neoclàssica.
Obra imperfecta, inacabada i oberta en lloc a l'obra perfecta, conclosa i tancada.
MODERNISME- CARACTERÍSTIQUES
La inspiració en la naturalesa.
L'ús de la línia corbada i l'asimetria (Art Deco)
Una forta tendència a l'ús d'imatges femenines.
La llibertat en l'ús de motius de tipus exòtic.
OBRA MIQUEL MARTÍ POL
Estil personal i senzill
Poesia basada en la quotidianitat
Utilització de decasíl·labs
Fa partícip el lector de la seva experiència
Llenguatge precís i concís
dimarts, 22 de febrer del 2011
dilluns, 21 de febrer del 2011
Comentari poema Josep Carner: Cançoneta incerta. Francesc Poblador
Aquest camí tan fi, tan fi, 8A
qui sap on mena! 5b
És a la vila o és al pi 8A
de la carena? 5b
Un lliri blau, color de cel, 8C
diu: -Vine, vine!- 5d
però: -No passis!- diu un vel 8C
de teranyina. 5d
Serà drecera del gosat, 8E
rossola ingrata, 5f
o bé un camí d’enamorat, 8E
colgat de mata? 5f
És un recer per adormir 8A
qui passi pena? 5b
Aquest camí tan fi, tan fi, 8A
qui sap on mena? 5b
Qui sap si trist o somrient 8G
acull a l’hoste? 5h
Qui sap si mor sobtadament 8G
sota la brosta? 5h
Qui sabrà mai aquest camí 8A
a què convida! 5i
I és camí incert cada matí, 8A
n’és cada vida! 5i
Argument:
El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi, una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en no poder-se saber quin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí, no puguem saber què ens depara la vida.
Mètrica:
El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com es miri. La rima és consonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és com una tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl·labs, i d’art menor els parells, pentasíl·labs.
Figures retòriques:
Personificació: Versos 5, 6, 7 i 8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.
Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al·lusió, fent referència al desconeixement del futur.
diumenge, 20 de febrer del 2011
COMENTARI DEL POEMA “L’ ELIONOR” de la FÀBRICA (1975)- Martí Marina RIbes
MIQUEL MARTÍ I POL
L'Elionor tenia 7-
catorze anys i tres hores 7-
quan va posar-se a treballar. 8-
Aquestes coses queden 7-
5enregistrades a la sang per sempre. 11-
Duia trenes encara 7-
i deia: “sí senyor” i “bones tardes”. 11-
La gent se l'estimava, 7-
l'Elionor, tan tendra, 7-
10i ella cantava mentre 7-
feia córrer l'escombra. 7-
Els anys, però, a dins la fàbrica 9-
es dilueixen en l'opaca 9-
grisor de les finestres,7-
15i al cap de poc l'Elionor no hauria 11-
pas sabut dir d' on li venien 9-
les ganes de plorar 6-
ni aquella irreprimible 7-
sensació de solitud.8-
20Les dones deien que el que li passava 11-
era que es feia gran i que aquells mals 11-
es curaven casant-se i tenint criatures. 13-
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 14-
predicció de les dones, 7-
25 va créixer, es va casar i va tenir fills. 11-
El gran, que era una noia, 9-
feia tot just tres hores 7-
que havia complert els catorze anys 11-
quan va posar-se a treballar. 8-
30Encara duia trenes 7-
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes 11-
ARGUMENT
Aquest poema explicar l’ historia d’ una noia que és diu Elionor, de ben petita als 14 anys entra a treballar a una fàbrica però al cap del poc temps s’ en adona de que aquesta fàbrica no l’ emplena satisfactòriament, la gent del poble li diu que és per que ha de tenir fills i
casar-se, ella ho fa i te tres fills, la gran quan va fer catorze anys (mateixa edat amb la que la seva mare, l’ Elionor comença a treballar) entra a la mateixa fàbrica a fer feina.
Aquest poema es un relat costumbrista de l’ època industrial i descriu el tipus de vida rutinària i sense gaires excepcions que és feia.
L’ Elionor representa la classe obrera i mostra l’ entorn de la societat d’ aquella època.
Mètrica
Els versos d’ aquest poema són lliures , podem observar versos hexasíl•labs, heptasíl•labs , octosíl•labs, vers de nou síl·labes, enneasíl•labs,versos de tretze síl•labes i alexandrins, la mètrica per tant podem dir que és irregular.
Figures retòriques
Podem trobar paral•lelismes en els versos 6-30 i 7-31
Metàfora: en el vers 5 “enregistrades per la sang” identifica la sang amb les memòries.
MIQUEL MARTÍ I POL
L'Elionor tenia 7-
catorze anys i tres hores 7-
quan va posar-se a treballar. 8-
Aquestes coses queden 7-
5enregistrades a la sang per sempre. 11-
Duia trenes encara 7-
i deia: “sí senyor” i “bones tardes”. 11-
La gent se l'estimava, 7-
l'Elionor, tan tendra, 7-
10i ella cantava mentre 7-
feia córrer l'escombra. 7-
Els anys, però, a dins la fàbrica 9-
es dilueixen en l'opaca 9-
grisor de les finestres,7-
15i al cap de poc l'Elionor no hauria 11-
pas sabut dir d' on li venien 9-
les ganes de plorar 6-
ni aquella irreprimible 7-
sensació de solitud.8-
20Les dones deien que el que li passava 11-
era que es feia gran i que aquells mals 11-
es curaven casant-se i tenint criatures. 13-
L'Elionor, d'acord amb la molt sàvia 14-
predicció de les dones, 7-
25 va créixer, es va casar i va tenir fills. 11-
El gran, que era una noia, 9-
feia tot just tres hores 7-
que havia complert els catorze anys 11-
quan va posar-se a treballar. 8-
30Encara duia trenes 7-
i deia: “sí, senyor” i “bones tardes 11-
ARGUMENT
Aquest poema explicar l’ historia d’ una noia que és diu Elionor, de ben petita als 14 anys entra a treballar a una fàbrica però al cap del poc temps s’ en adona de que aquesta fàbrica no l’ emplena satisfactòriament, la gent del poble li diu que és per que ha de tenir fills i
casar-se, ella ho fa i te tres fills, la gran quan va fer catorze anys (mateixa edat amb la que la seva mare, l’ Elionor comença a treballar) entra a la mateixa fàbrica a fer feina.
Aquest poema es un relat costumbrista de l’ època industrial i descriu el tipus de vida rutinària i sense gaires excepcions que és feia.
L’ Elionor representa la classe obrera i mostra l’ entorn de la societat d’ aquella època.
Mètrica
Els versos d’ aquest poema són lliures , podem observar versos hexasíl•labs, heptasíl•labs , octosíl•labs, vers de nou síl·labes, enneasíl•labs,versos de tretze síl•labes i alexandrins, la mètrica per tant podem dir que és irregular.
Figures retòriques
Podem trobar paral•lelismes en els versos 6-30 i 7-31
Metàfora: en el vers 5 “enregistrades per la sang” identifica la sang amb les memòries.
dimarts, 15 de febrer del 2011
dilluns, 14 de febrer del 2011
Treball avantguardisme Francesc Poblador
Avantguardisme
1. Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó aportar informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços? Clicant a sobre del pòster que teniu més avall:
Dadaisme: Moviment cultural sorgit l’any 1916 en un cabaret de Zurich, Suïssa. Fou proposat per Hugo Ball, i s’hi uní després Tristan Tzara, qui després seria el símbol d’aquest moviment. El que va donar nom a aquets moviment, Dadà, destacava per oposar-se al Positivisme. Dadà no és un artista o un grup d’artistes, cal destacar, sinó que és un conjunt d’activitats relacionades amb la literatura, el teatre i l’art en general. El Dadà va passar una època transmetent aquets moviment al món, passant per ciutats destacades com són Zurich, Nova York, París i Berlín. Segons es diu, el nom Dadà es va escollir a l’atzar, obrint una pàgina de diccionari i clavant un ganivet sobre una paraula, Da-da, un balbuceig infantil. Les etapes següents mostren alguns dels fets rellevants del dadaisme en les ciutats on es va expandir, durant la època 1916-1923:
Zuric: 1916: Hugo Ball, amb Tristan Tzara i altres escriptors inicien el moviment amb “Cabaret Voltaire”. Publiquen la revista “Dadà”.
Nova York, 1917: Comença el moviment dadaista a les arts plàstiques, amb Alfred Stieglitz creant una galeria d’art, la “291”, i una revista amb el mateix nom.
Berlín, 1919: Kurt Schwitters exposa les seves o bres a la galeria “Merz” Max Ernst fa una exposició en una cerveseria, on mostra algunes de les seves obres, com una estàtua seva amb una destral i la invitació de destruir-la, una noieta recitant poemes obscens, una peixera amb aigua vermella, un despertador, una mà al fons i una cabellera flotant... Les autoritats l’acusaren de frau, ja que cobraven entrada en una exposició d’art sense objectes d’art.
París, 1920: Tzara es trasllada aquí i organitza “manifestacions Dadà”, molt apreciades pels surrealistes
El dadaisme és un moviment que s’oposa a la raó, la moral i la religió predominants a la societat burgesa, que segons ells van ser els causants de la Primera Guerra Mundial. Per això, inicien una “lluita” en contra dels valors dels poetes de l’època, i per fer-se notar usaven la grolleria, els insults o la insolència. El seu objectiu era destruir el mon dels artistes que, segons ells, havia perdut tot el sentit. Com que no acceptaven normes de ningú, el mètode de creació de les seves obres era sempre el factor atzar, com en el poema de Tzara: “Per a fer un poema dadà”:
Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
No obstant, com que l’atzar era un factor que podia ser bell, les obres dadaistes no eren tot negativitat i escàndol, i el collage va permetre de crear obres dignes d’admiració.
2. Recerca d’un poema avantguardista i comentari d’aquest:
Poema dadaista:
Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
Aquest poema és el més conegut del dadaisme, i segurament l’únic poema d’aquest estil que no està escrit a l’atzar. El contingut del poema refereix a la principal característica del moviment, l’atzar. En efecte totes les obres realitzades per artistes fidels a aquest moviment són obra de l’atzar, ja sigui en poemes, en pintures i altres objectes que en aquella època no eren “art”. Per això el poema afirma que el poema que creem ens farà un escriptor original i incomprès per la plebs (el poble), ja que en aquella època, un poema amb paraules soltes per atzar no era art. Els poemes dadaistes, per tant, són poemes que només són compresos per la gent que pertany a aquets moviment, la qual és d’una gran sensibilitat.
3. Creació d’un poema avantguardista:
En aquest poema, he volgut usar l’estil dadaista, i he agafat un article de diari, he retallat les paraules, les he posat per atzar i el resultat ha estat aquest:
Afgano de internado Cuba alternativa
Atentados que el desplomarse médicos no
Guantánamo el 2002 martes deporte pudieron
Obama compañeros que en murió después la ducha
Prisión Afganistan hacer médicos de la penal de servicio
11-S una presidente trababa dos aún sesión alberga
Detenidos trababa desplomarse base enfermería en el EE.UU
El poema, com podem veure, no té cap sentit: he agafat una notícia, l’he retallada paraula per paraula i he enganxat les paraules tal com han sortit. Això és la base d’un poema dadaista: l’atzar i la originalitat a l’hora de fer creacions.
1. Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó aportar informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços? Clicant a sobre del pòster que teniu més avall:
Dadaisme: Moviment cultural sorgit l’any 1916 en un cabaret de Zurich, Suïssa. Fou proposat per Hugo Ball, i s’hi uní després Tristan Tzara, qui després seria el símbol d’aquest moviment. El que va donar nom a aquets moviment, Dadà, destacava per oposar-se al Positivisme. Dadà no és un artista o un grup d’artistes, cal destacar, sinó que és un conjunt d’activitats relacionades amb la literatura, el teatre i l’art en general. El Dadà va passar una època transmetent aquets moviment al món, passant per ciutats destacades com són Zurich, Nova York, París i Berlín. Segons es diu, el nom Dadà es va escollir a l’atzar, obrint una pàgina de diccionari i clavant un ganivet sobre una paraula, Da-da, un balbuceig infantil. Les etapes següents mostren alguns dels fets rellevants del dadaisme en les ciutats on es va expandir, durant la època 1916-1923:
Zuric: 1916: Hugo Ball, amb Tristan Tzara i altres escriptors inicien el moviment amb “Cabaret Voltaire”. Publiquen la revista “Dadà”.
Nova York, 1917: Comença el moviment dadaista a les arts plàstiques, amb Alfred Stieglitz creant una galeria d’art, la “291”, i una revista amb el mateix nom.
Berlín, 1919: Kurt Schwitters exposa les seves o bres a la galeria “Merz” Max Ernst fa una exposició en una cerveseria, on mostra algunes de les seves obres, com una estàtua seva amb una destral i la invitació de destruir-la, una noieta recitant poemes obscens, una peixera amb aigua vermella, un despertador, una mà al fons i una cabellera flotant... Les autoritats l’acusaren de frau, ja que cobraven entrada en una exposició d’art sense objectes d’art.
París, 1920: Tzara es trasllada aquí i organitza “manifestacions Dadà”, molt apreciades pels surrealistes
El dadaisme és un moviment que s’oposa a la raó, la moral i la religió predominants a la societat burgesa, que segons ells van ser els causants de la Primera Guerra Mundial. Per això, inicien una “lluita” en contra dels valors dels poetes de l’època, i per fer-se notar usaven la grolleria, els insults o la insolència. El seu objectiu era destruir el mon dels artistes que, segons ells, havia perdut tot el sentit. Com que no acceptaven normes de ningú, el mètode de creació de les seves obres era sempre el factor atzar, com en el poema de Tzara: “Per a fer un poema dadà”:
Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
No obstant, com que l’atzar era un factor que podia ser bell, les obres dadaistes no eren tot negativitat i escàndol, i el collage va permetre de crear obres dignes d’admiració.
2. Recerca d’un poema avantguardista i comentari d’aquest:
Poema dadaista:
Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
Aquest poema és el més conegut del dadaisme, i segurament l’únic poema d’aquest estil que no està escrit a l’atzar. El contingut del poema refereix a la principal característica del moviment, l’atzar. En efecte totes les obres realitzades per artistes fidels a aquest moviment són obra de l’atzar, ja sigui en poemes, en pintures i altres objectes que en aquella època no eren “art”. Per això el poema afirma que el poema que creem ens farà un escriptor original i incomprès per la plebs (el poble), ja que en aquella època, un poema amb paraules soltes per atzar no era art. Els poemes dadaistes, per tant, són poemes que només són compresos per la gent que pertany a aquets moviment, la qual és d’una gran sensibilitat.
3. Creació d’un poema avantguardista:
En aquest poema, he volgut usar l’estil dadaista, i he agafat un article de diari, he retallat les paraules, les he posat per atzar i el resultat ha estat aquest:
Afgano de internado Cuba alternativa
Atentados que el desplomarse médicos no
Guantánamo el 2002 martes deporte pudieron
Obama compañeros que en murió después la ducha
Prisión Afganistan hacer médicos de la penal de servicio
11-S una presidente trababa dos aún sesión alberga
Detenidos trababa desplomarse base enfermería en el EE.UU
El poema, com podem veure, no té cap sentit: he agafat una notícia, l’he retallada paraula per paraula i he enganxat les paraules tal com han sortit. Això és la base d’un poema dadaista: l’atzar i la originalitat a l’hora de fer creacions.
dissabte, 12 de febrer del 2011
Avantguardisme - Cèlia Arcarons (Surrealisme)
Surrealisme
- Mostra d’imatges representatives, ja que els avantguardismes es van desenvolupar sobretot en les arts plàstiques.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)