dilluns, 21 febrer de 2011

Comentari poema Josep Carner: Cançoneta incerta. Francesc Poblador

Aquest camí tan fi, tan fi,                                                        8A
qui sap on mena!                                                                    5b
És a la vila o és al pi                                                               8A
de la carena?                                                                         5b
Un lliri blau, color de cel,                                                         8C
diu: -Vine, vine!-                                                                      5d
però: -No passis!- diu un vel                                                     8C
de teranyina.                                                                          5d

Serà drecera del gosat,                                                           8E
rossola ingrata,                                                                       5f
o bé un camí d’enamorat,                                                        8E
colgat de mata?                                                                      5f
És un recer per adormir                                                           8A
qui passi pena?                                                                       5b
Aquest camí tan fi, tan fi,                                                         8A
qui sap on mena?                                                                    5b

Qui sap si trist o somrient                                                        8G
acull a l’hoste?                                                                        5h
Qui sap si mor sobtadament                                                     8G
sota la brosta?                                                                        5h
Qui sabrà mai aquest camí                                                       8A
a què convida!                                                                          5i
I és camí incert cada matí,                                                        8A
n’és cada vida!                                                                         5i


Argument:
El poema ens proporciona una reflexió sobre els camins que un pot escollir a la vida. Mostra els dubtes davant dels dilemes de la vida (un lliri blau li diu que passi, una teranyina li diu que no), i es pregunta quin camí serà el correcte (serà camí del valent, amb perills, o camí sense perills, com d’enamorat?). El poema acaba assegurant que, en no poder-se saber quin és el destí al qual arriba cada camí (pots morir, o ser ben acollit). El poema ens ve a dir que la vida ve determinada per les decisions que prenem, que els camins que escollim fan que, cada matí, no puguem saber què ens depara la vida.

Mètrica:
El poema té una mètrica regular, compost de 3 estrofes de 8 versos cadascuna, o de 6 estrofes de 4 versos cadascuna, segons com es miri. La rima és consonant, i rimen els versos saltejats, és a dir, els parells i els senars rimen entre si, tot i que després d’una rima això canvia, i aquesta no es repeteix. L’excepció és la rima A, la qual és com una tornada, i es repeteix dos cops més. Els versos són d’art major els imparells, octosíl·labs, i d’art menor els parells, pentasíl·labs.

Figures retòriques:
Personificació: Versos 5, 6, 7 i 8: “Un lliri blau, color de cel, diu –Vine, vine!- però –No passis!-, diu un vel de teranyina”. Fa que el lliri i la teranyina parlin.
Repetició: Versos 1 i 2, 15 i 16: “Aquest camí tan fi, tan fi, qui sap on mena?” Es repeteix el mateix vers, i més endavant s’hi fa al·lusió, fent referència al desconeixement del futur.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada