Treball avantguardisme Francesc Poblador

Avantguardisme

1. Explicació teòrica dels moviments d’avantguarda (un moviment per persona) que no ha de repetir només el contingut del dossier, sinó aportar informació que trobeu als enllaços. I on són els enllaços? Clicant a sobre del pòster que teniu més avall:

Dadaisme: Moviment cultural sorgit l’any 1916 en un cabaret de Zurich, Suïssa. Fou proposat per Hugo Ball, i s’hi uní després Tristan Tzara, qui després seria el símbol d’aquest moviment. El que va donar nom a aquets moviment, Dadà, destacava per oposar-se al Positivisme. Dadà no és un artista o un grup d’artistes, cal destacar, sinó que és un conjunt d’activitats relacionades amb la literatura, el teatre i l’art en general. El Dadà va passar una època transmetent aquets moviment al món, passant per ciutats destacades com són Zurich, Nova York, París i Berlín. Segons es diu, el nom Dadà es va escollir a l’atzar, obrint una pàgina de diccionari i clavant un ganivet sobre una paraula, Da-da, un balbuceig infantil. Les etapes següents mostren alguns dels fets rellevants del dadaisme en les ciutats on es va expandir, durant la època 1916-1923:
Zuric: 1916: Hugo Ball, amb Tristan Tzara i altres escriptors inicien el moviment amb “Cabaret Voltaire”. Publiquen la revista “Dadà”.
Nova York, 1917: Comença el moviment dadaista a les arts plàstiques, amb Alfred Stieglitz creant una galeria d’art, la “291”, i una revista amb el mateix nom.
Berlín, 1919: Kurt Schwitters exposa les seves o bres a la galeria “Merz” Max Ernst fa una exposició en una cerveseria, on mostra algunes de les seves obres, com una estàtua seva amb una destral i la invitació de destruir-la, una noieta recitant poemes obscens, una peixera amb aigua vermella, un despertador, una mà al fons i una cabellera flotant... Les autoritats l’acusaren de frau, ja que cobraven entrada en una exposició d’art sense objectes d’art.
París, 1920: Tzara es trasllada aquí i organitza “manifestacions Dadà”, molt apreciades pels surrealistes
El dadaisme és un moviment que s’oposa a la raó, la moral i la religió predominants a la societat burgesa, que segons ells van ser els causants de la Primera Guerra Mundial. Per això, inicien una “lluita” en contra dels valors dels poetes de l’època, i per fer-se notar usaven la grolleria, els insults o la insolència. El seu objectiu era destruir el mon dels artistes que, segons ells, havia perdut tot el sentit. Com que no acceptaven normes de ningú, el mètode de creació de les seves obres era sempre el factor atzar, com en el poema de Tzara: “Per a fer un poema dadà”:


Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
No obstant, com que l’atzar era un factor que podia ser bell, les obres dadaistes no eren tot negativitat i escàndol, i el collage va permetre de crear obres dignes d’admiració.



2. Recerca d’un poema avantguardista i comentari d’aquest:

Poema dadaista:
Agafeu un diari
Agafeu unes tisores
Trieu en aquest diari un article que tingui la llargada que compteu donar al vostre poema
Retalleu l’article
Retalleu a continuació amb cura cadascuna de les paraules que formen aquest article i poseu-les dins d’una bossa
Agiteu suaument
Traieu a continuació cada retall un després de l’altre
Copieu conscienciosament en l’ordre en que han deixat la bossa
El poema se us assemblarà.
I heus aquí que sereu un escriptor infinitament original i d’una sensibilitat encisadora, encara que incompresa de la plebs.
Aquest poema és el més conegut del dadaisme, i segurament l’únic poema d’aquest estil que no està escrit a l’atzar. El contingut del poema refereix a la principal característica del moviment, l’atzar. En efecte totes les obres realitzades per artistes fidels a aquest moviment són obra de l’atzar, ja sigui en poemes, en pintures i altres objectes que en aquella època no eren “art”. Per això el poema afirma que el poema que creem ens farà un escriptor original i incomprès per la plebs (el poble), ja que en aquella època, un poema amb paraules soltes per atzar no era art. Els poemes dadaistes, per tant, són poemes que només són compresos per la gent que pertany a aquets moviment, la qual és d’una gran sensibilitat.


3. Creació d’un poema avantguardista:

En aquest poema, he volgut usar l’estil dadaista, i he agafat un article de diari, he retallat les paraules, les he posat per atzar i el resultat ha estat aquest:
Afgano de internado Cuba alternativa
Atentados que el desplomarse médicos no
Guantánamo el 2002 martes deporte pudieron
Obama compañeros que en murió después la ducha
Prisión Afganistan hacer médicos de la penal de servicio
11-S una presidente trababa dos aún sesión alberga
Detenidos trababa desplomarse base enfermería en el EE.UU

El poema, com podem veure, no té cap sentit: he agafat una notícia, l’he retallada paraula per paraula i he enganxat les paraules tal com han sortit. Això és la base d’un poema dadaista: l’atzar i la originalitat a l’hora de fer creacions.