TEMES CONTE “LA SANG” - Martí Marina, Francesc Poblador, Cèlia Arcarons

TEMES:

1. Característiques de la narrativa de Rodoreda que trobeu en el relat

En aquesta obra de Mercé Rododera podem trobar les característiques generals de totes les nobeles de Mrecé Rodoreda, que són la figura de la dona i la natura, el jardí, ls flors, etc.

A més a més d’aquestes característiques podem extreure una serie de  característiques que caracteritzen el llibre de recull de contes on apareix la obra treballada a classe (Vint-i-dos contes): La tristor i la desesperança creades per la guerra.

Aquestes històries presenten personatges enfrontats a diverses dificultats, tot això dona una visió molt pessimista de la vida, encara que tots els escenaris que presenta la autora el aqusta obra són molt realistes i cuotidians.

2. Anàlisi dels personatges

Els personatges tenen un interior complex i difícil, presenten una acurada descripció psicològica, però no física.

Dona: és la protagonista de l’obra. Solitaria e intobertida, una mica aïllada de la societat. S’adona que s’está fent vella quan li arriba la menopausia, sent que ja no és l’atractiva noia que va ser. Aquesta idea la porta a pensar que le seu marit ja no l’etima i està per una altra, es distancien poc a poc.

Marit: s’avergonyí de la poca confiança que li te la seva dona al espiar-lo quan torna a la nit amb una companya de la feina. Però es va enamorant de la noia i s’entristeix quan ella es casa amb una altre. Llavors intenta apropar-se a la seva dona, però ella té l’idea de que el seu marit i ella ja na s’estimen. Finalmet la seva dona se separarà de ell, i hi fan encara que ell no vol perquè són massa grans.

Exercici conte "La sang" de Mercè Rodoreda

Per Francesc Poblador

7. La protagonista sent que, a causa del pas del temps, el seu matrimoni ha fracassat:

a) Expliqueu què creu que ha fet fracassar el seu matrimoni.

La protagonista creu que el seu matrimoni ha fracassat per culpa de la monotonia. La seva vida, sense fills, començava a ser avorrida, després d’anys plantant dàlies, i com que aquestes només creixen en una època de l’any, la resta del temps el passaven amb avorriment i monotonia. A més, el marit de la protagonista, a causa del seu treball de cambrer, estava fora de casa la major part del temps. Només es trobaven quan se n’anaven a dormir, o quan es llevaven, i no tenien tanta comunicació. A més, ell no tolerava la falta de confiança que tenia ella, i veia que estava sempre gelosa, i era una cosa que a ell l’enfadava.

b) Quin motiu aparent observeu que desencadeni el fracàs?

El fet que, al principi, el marit perdi el seu treball. Això fa que hagi de recórrer a una recomanació d’un amic per a fer-se cambrer, on coneix la que serà la veïna i la qual s’enamorarà. Aquest enamorament farà que la parella s’acabi distanciant, i que, tot i els esforços que faran els dos per intentar fer ressorgir el matrimoni, aquest acabi en fracàs i acabin per a separar-se. Segons la dona, el detonant de la separació va ser el fet que es compressin dues cames separades per dormir bé. Com que ell no dormia bé per les nits d’ençà que treballava de cambrer, es van comprar dos llits separats per evitar molestar-la. A partir d’aquí, van començar la sèrie d’esdeveniments relacionats amb l’enamorament del marit que acabarien per destrossar el matrimoni. La separació dels llits es relaciona amb el fet que ell coneix la noia al restaurant on treballa. Per tant, el detonant seria la noia.

c) En quina estació de l’any es formalitza aquesta ruptura?

La ruptura deu passar en els dies de tardor o hivern, ja que Rodoreda fa que les estacions simbolitzin els estats d’ànim dels personatges. Com la separació és una cosa que no els agrada a cap dels dos, el seu estat d’ànim deu ser trist i apagat. Per tant, si el temps reflex el seu estat anímic, l’estació ha de ser tardor o hivern.

d) Per similitud, en quina època de la seva vida es trenca?

Es trenca quan està en una edat avançada, entre els 40 o 50 anys, ja que diu que comença a notar la menopausa. A més, no la fa feliç trencar el seu matrimoni a la seva edat, ja que creu que mai més es podrà tornar a enamorar. Per similitud, es pot relacionar amb les flors, ja que, quan no les cuides, les flors es marceixen. Representa que ella, que no s’ha cuidat, ja que estava massa pendent del seu marit, s’ha acabat marcint (és a dir, s’ha marcit la seva condició com a dona).

EXERCICIS CONTE “LA SANG” - Cèlia Arcarons Ruiz

2. Busqueu informació sobre les dàlies en un llibre de botànica i observeu els canvis que
experimenten en cada estació. Podeu establir alguna relació entre els esdeveniments
 personals, les dàlies i les estacions de l’any?

Les dàlies tene  un aspecte exòtic i delicat. Són planes molt fàcils de cultivar i es desenvolupen en unes condicions molt extremes, ja que es palnten a finals de l’hivern i a principis de la primavera. Tot i així, no toleren les gelades ni le temperadures extremadament baixes. Les dàlies solen florir a mitjans de l’estiu i finds que apareixen els primers freds.

Si fa una calor molt intensa la planta deixa de produir flors i no les torna a tenir fins que tornen a baixar les temperatures.

 La relació que es pot establir entre els esdevenimentd personals, les dàlies i les estacions se l’any és que segons lestat sentimental dels protagonistes, si estan bé o malament, correspon amb l’estació de l’any en que les dàlies estan florides, pansides o qualsevol altres estat.

Quan les seves d`slies es troben florides i boniques és quan els protagonistes se senten feloaços i molt enamorats, però quan ells se’n van a Premiá de Mar de vacances, perque el metge li recomana a ella que descansi. E aquest moment la seva relació ja no està bé i mentre estan de vacances la seva ruptura es va consolidant; aleshores això es veu manifestant a les seves dàlies, perquè qun tornen el jardí es troba fet una pena, el calor de l’estiu és molt intensa i algunes de les flors necessiten aigua cada dia.

Dasprés, tornen a plantar dàlies noves i fins i tot arriben a estar molt boniques. Aquest fet es pot relacionar amb que la caixera, de la que representa que ell està enamorat, es casa i la seva relació podria tenir una altre oportunitat. Aquests fets van succeir a finals de la tardor i principis de l’hivern.

Però aquesta nova oportunitat no va arribar mai ja que ell la va començar a mortificar i a entorpir en les seves accions. Això va passar quan va tornar a l’estiu i les dalies es van veure atacades per fortes pluges.

A partir d’aquí la seva relació no va tornar mai més a ésser la mateixa fins que es van separar i ella, que es va quedar amb la casa, mai més va tornar a tenir flors al seu jardí.

Exercisis de Merçe Rodoreda, <<la sang>>- Martí Marina Ribes

3. Llegiu atentament els fragments següents, on es pot apreciar la gran càrrega simbòlica de
les dàlies:

(1)I el meu marit deia que les dàlies eren els nostres fills, perquè el meu marit era així, sap?
(2) Veu? -em va dir- en aquesta panera sense res, el meu marit cada any hi plantava les
dàlies. Feia un sot amb un punxó en la terra flonja i jo li anava donant les cabeces d’una a
una i ell les colgava i les cobria a poc a poc. (pàg. 15)

a) Com queden reflectides les relacions amoroses dels protagonistes en aquests textos?

En aquests dos fragments del conte <<la sang>> els dos protagonistes encara conserven l’ amor i són feliços, ja que entre els dos cuiden de les dàlies que tenen plantades en el seu jardí com si fossin les seves pròpies filles, en resum el lector pot observar que tenen una relació molt bona. També podem observar que tenen complicitat entre els dos i passió per fer activitats junts.

b) Per què les dàlies són els seus fills?

En els contes de Mercè Rodoreda trobem com a valor simbòlic les flors. En el cas del conte de <<la sang>> són les dàlies. La parella en aquest retrat cuida les dàlies com si fossin les seves pròpies filles, i tot i què no siguin les seves filles les tracten com a tal. Ells dos les cuiden tots  els dies del any, això pot prendre també un valor simbòlic ja que per a una parella els fills representen una unió i un sentiment de felicitat.

c) Busqueu i copieu altres fragments on es manifesti aquesta comparança entre dàlies i
nens.

Jo regava la panera cada tarda i quan el meu marit tornava de la feina, tot i que així que travessava el jardí ja veia que la terra de la panera era ven humida, em deia, tot fent-me un petó: “Ja has regat les plantes?”

En aquest fragment podem observar que la dona cada dia sortia al jardí per cuidar de les dàlies ( o sigui els fills) i quan el marit arribava de la feina venia amb un sentiment d’ alegria ja que les seves dàlies (els seus fills).

A mi, de joveneta, era una mena de flors no m’agradaven, perquè més aviat són unes flors que fan pudor. Però avui, quan passo per davant d’un jardí on hi ha dàlies o davant l’aparador d’una florista, sempre m’aturo a mirar-les i és com si una ma molt grossa i molt forta m’agafés el cor i l’ estrenyés de pressa, i em ve com una mena de mareig.

Podem observar que quan les persones son joves no solen tenir la idea de tenir fills i aquesta idea la podem associar amb les dàlies, de petita no li agradaven perquè mai s’ havia parat a pensar si algun dia acabaria tenint en el seu jardí, però a mesura que creix es fa a la idea de que pot arribar a tenir fill, i això ho podem associar a  les dàlies que té al seu jardí.