Per Cèlia Arcarons, Martí Marina i Francesc Poblador
Exercicis del conte “Te deix, amor, la mar com a penyora”:
Exercicis del conte “Te deix, amor, la mar com a penyora”:
1. Redacta en unes 10 línies la síntesi de la narració:
La narració parla d’una noia que s’enamora d’algú, en aquest cas la seva professora, i és un amor correspost. Al principi només es veien esporàdicament, però després van començar a sortir a passejar al port o al camp. No obstant, la gent no aprovava les relacions entre les dues, ja que és un escàndol pel motiu de sortir amb una persona més gran que tu i per fet de ser una parella homosexual. En acabar la relació, van intentar oblidar-se l’una de l’altra, però els va resultar impossible, ja que s’estimaven, i tot i que la protagonista sortia amb nois, no es podia oblidar de la seva professora. Més endavant, la noia va anar a estudiar a Barcelona, i allí féu la carrera de Ciències Exactes, però sempre recordava a la seva amant, aj que li escrivia contínuament. En acabar la carrera es va casar amb un noi amb el qual sortia, i la professora se’n va alegrar. Finalment, van tenir un fill i li van posar Maria, en honor a la professora.
2. Quin és el punt de vista narratiu utilitzat? Quina és la tècnica?
El punt de vista narratiu és el de primera persona, ja que el narrador és un personatge de la narració, en aquest cas, el personatge narrador és la protagonista. Ella narra tota la acció i des del seu punt de vista, dóna la seva opinió d’algunes coses que comenta i, sobretot, descriu els seus sentiments i les seves emocions en moments clau, com quan està amb la seva professora a soles en un camarot, quan se sent sola i la recorda o quan parla amb ella. És un narrador observador, ja que descriu allò que veu.
3. Situa el temps i l'espai de la narració:
L’època se situa als anys 50 i 60, aproximadament, per la qual cosa diem que som a l’època de la postguerra i durant al dictadura franquista. L’època la sabem pels comentaris sobre l’entorn d’alguns personatges. En quant al temps narratiu, destaquem que l’acció se succeeix en diversos anys, ja que consta el temps des que s’enamoren fins que la noia es casa. L’acció té lloc als mesos d’estiu i hivern, que és quan tenen les vacances i surten, i també a la primavera i a la tardor, que és quan la noia sol tenir classes a la universitat.
L’ espai d’aquesta narració se succeeix en un poble de mar, en el qual trobem camps als voltants pels quals les amants passejaven, i en aquests camps hi ha 2 pobles abandonats. També destaquen el passeig marítim, pel qual passegen a vegades, i l’avinguda. Finalment, destaca Barcelona, que és on la protagonista va a estudiar, i a Barcelona trobem la facultat, on ella estudia Ciències Exactes.
No crec que aquest relat sigui estrictament un relat d’amor lèsbic, ja que encara que es relata una història d’amor entre dues dones, el relat es basa més en un romanç adolescent i un enamorament amb algú més madur que no pas una història d’amor lèsbica i apassionada. Certament, hi ha un moment d’erotisme, que és quan estan les dues soles i despullades en un camarot de vaixell, però a part d’això el relat és més un romanç entre dues persones amb una gran diferència d’edat, un romanç impedit per la societat.
Es veu que la professora és dona quan parla de “cos de seda”, que no és un terme adequat per al cos d’un home. Es fan referències a aquest fet i es descobreix al final quan es veu la noia amb una filla a la qual dirà Maria, en honor a la seva amant. A més, l’amor és tractat en aquest text com una cosa molt romàntica, cosa que amb un home no sol passar, i explica les seves experiències com si les hagués viscuda amb una amiga. Tot i això, el relat només fa referència al lesbianisme quan hi ha la part eròtica, durant la resta del conte un creu que és una història d’amor incomprès que salva obstacles de l’edat.
Exercicis del conte “Qui enviava flors a na Glòria?”
1. Redacta en unes 10 línies la síntesi de la narració:
La protagonista del relat parla de la seva “germana”, la qual seria la seva cosina, la Glòria, a la qual va adoptar la mare de la protagonista. Quan la mare va morir, na Glòria va renunciar a la seva herència, i va començar a sortir amb un noi, el qual era estranger i tenia la estranya afició de diseccionar ocells i fer-ne rams de flors amb ells. El dia de la boda entre els dos, la protagonista, juntament amb la cuinera de la casa, que també apreciava a na Glòria, es van preocupar en veure que no tornava a casa després de la cerimònia, i no obtenien resposta en trucar al nòvio d’ella, o en anar a casa seva. Finalment, es descobreix que la noia estava amb el seu promès en una casa prop d’un espadat, en la qual el nuvi mirava el cos de na Glòria, la qual era morta. L’havia diseccionat, com feia amb els seus ocells, perquè deia que era massa bella, i que tanta bellesa feia mal.
2. Quin és le punt de vista narratiu utilitzat?
El punt de vista que s’utilitza en la narració és en primera persona, és a dir, el narrador és un personatge de la narració, en aquest cas, la narració ve donada per la protagonista, l’Aina, la qual és en realitat la cosina de na Glòria, però, com que la mare de la protagonista la va adoptar com a filla seva, Aina i Glòria són germanes. La narració és una carta escrita per Aina a algú, segurament a la policia o a les autoritats, per explicar la seva versió sobre l’assassinat de na Glòria, el qual segueixen investigant. En la carta, ella explica com se sentia sempre, i com la persona que apreciava, en desaparèixer de la seva vida, la deixava amb un buit a la seva vida que no podria tornar a omplir.
3. Situa l'espai i le temps de la narració:
L’espai el situem a l’illa de Mallorca, on la protagonista té una mansió que ha heretat de la seva mare, i on hi vivia amb na Glòria. També hi ha la empresa on treballava en Hans, el promès de na Glòria, i l’espadat on van trobar-lo a ell i al cos de la noia, mort
El temps el podem situar en una època que seria pròxima a la República, aproximadament pel començament de 1900, ja que afirma que hi havia carros i cotxes, i pot ser que fos al temps de la guerra o postguerra. El temps narratiu el podem situar en un dia que la protagonista escriu la carta, els anys des del naixement de na Glòria fins que va conèixer en Hans, i els dies que passen des del casament fins que trobem el cadàver de na Glòria.
4. Quin és la varietat dialectal del text? Esmenta'n algunes caracter´sitiques lèxiques, fonètiques o bé morfosintàctiques que et cridin l'atenció:
La varietat dialectal del text és el mallorquí, cosa lògica, ja que l’espai del text està situat a Mallorca. Aquesta varietat del català té algunes formes de dir paraules bastant atípiques, com “formosíssim”, o la paraula “al·lota”, essent paraules com bellíssima, la, o noia. Aquest lèxic es troba en alguns dialectes del català que no són del català occidental, com el que es parla a Lleida, a Mallorca o a València.
En quant a les característiques fonètiques, no en podem destacar cap, ja que no podem escoltar el text. No obstant, si ens el llegissin, segurament es faria èmfasi en la pronunciació de les vocals neutres, com fan a Lleida.
A les característiques morfosintàctiques, trobem algunes contraccions o articles usats en aquest dialecte especialment, com “na” per a dir “la”, o “ca” per dir casa”, així com verbs, com “pregunt” en lloc de “pregunto” o “prec” en lloc de “prego”.
